Inicio Noticias Antifascismo Crònica jornades antifeixistes que van incloure debats, música, esport, història, lluita actual i al carrer per plantar cara al feixisme.
Crònica jornades antifeixistes que van incloure debats, música, esport, història, lluita actual i al carrer per plantar cara al feixisme. PDF Imprimir Correo
Escrito por Plataforma Antifeixista de Barcelona   
Martes, 20 de Octubre de 2015 10:03

Del 9 al 12 d’octubre han tingut lloc a Barcelona les jornades antifeixistes organitzades per la PAB, la Plataforma Antifeixista de Barcelona. De Gràcia a l’Eixample, passant per Molins i el Clot, les activitats han fet palès un antifeixisme polifacètic per poder fer arribar el discurs i la praxis a diferents sectors de les classes populars.

Les jornades s’iniciaren el divendres 9 a l’Espai Jove la Fontana, de Gràcia. La cooperativa audiovisual Metromuster hi presentà un teaser del documental que aborda el cas de les sis antifeixistes encausades pels fets del 12 d’octubre de 2013; se les acusa d’agredir un grup de nazis i afronten una petició fiscal de 17 anys de presó. En aquest context, el documental repassa diferents casos històrics de lluita armada contra el feixisme i racisme, des dels pobles indígenes fins a la lluita antiracista als EUA, passant per la revolució del 1936 a l’Estat espanyol. Compagina aquests casos històrics amb les aportacions de persones, com la filòsofa Fina Birulés, que assegura que no e pot comparar la violència feixista amb la resposta antifeixista, l’autodefensa, la violència que obre espai perquè la societat sigui més lliure. En aquest sentit, el documental aborda de cara i sense embuts un tema que semblava tabú, el de la violència, i que va generar un interessant debat en el col·loqui posterior.

A continuació, el mateix Espai Jove la Fontana va acollir un sopar popular solidari. A l’endemà, Molins acollia un concert dels grups Stage Bottles, Supenders i Revenja, posant l’apunt musical a les jornades.

Diumenge 11, les activitats es traslladaven al Parc del Clot. Durant tot el matí i migdia, una quinzena d’equips de futbol i bàsquet posaven en pràctica el famós lema Estima l’esport, odia el racisme. Pancartes antifeixistes, música i bon ambient acompanyaven un dia assolellat. A l’hora de dinar, un arròs cuinat allí mateix omplia la panxa de les esportistes i solidàries antifeixistes.

octubre-antifa-webA la tarda, l’epicentre es movia ben a prop d’allà, a la Farinera del Clot; era el torn de les xerrades. Les van obrir membres dels casos Llibertat Sergi, pendent d’entrar a presó pels fets del 12 d’octubre del 2011, i Absolució encausades 2013, el cas de les sis antifeixistes comentat abans, a l’espera de judici.

Tot seguit, prenia la paraula en Manel López, historiador i militant d’Endavant (OSAN), que va contextualitzar el feixisme en la seva condició d’eina del capitalisme en crisi per a sortir-ne. Així, l’allunyava de la típica naftalina nostàlgica amb què se’l caracteritza, per descriure’l com un element inserit i funcional per al capitalisme patriarcal. Aquesta resposta de model jeràrquic, autoritari i brutal, enllaça també amb l’Estat Islàmic, nova modalitat del feixisme actual.

Així, el discurs enllaçava amb la següent intervenció, de na Canan Polat, representant internacional del Moviment de Dones Kurdes. Des de la contextualització del poble del Kurdistan, oprimit estatalment per Iraq, Iran, Síria i Turquia, fins a la lluita actual pel Confederalisme Democràtic, que està funcionant a Rojava, el Kurdistan sirià, Polat va fer un ampli repàs històric i actual de la lluita del poble kurd.”Estem treballant en la construcció d’un sistema alternatiu a l’Estat”, assegurà Polat, qui remarcà el paper protagonista i de lideratge de les dones. “Estem en contra del militarisme i de les guerres, però nosaltres practiquem el dret a l’autodefensa, que té tothom. El segle XXI serà el segle de les dones”.

La darrera xerrada fou a càrrec de l’Asamblea Antifascista de Salamanca. L’exposició va servir per entendre el funcionament, problemes i lògica de plantejaments que té un col·lectiu com aquest en una ciutat tant hostil, tal i com van descriure els propis ponents. La feina per fer, però, els motivava i esperonava a seguir endavant, de la mateixa manera que encoratjaven les antifeixistes d’arreu de l’Estat a organitzar-se i a plantar cara al feixisme a tots els nivells que fos necessari.

Finalment, dilluns tenia lloc la manifestació antifeixista de cada 12 d’octubre. Convocada, aquest cop, al metro de Rocafort, la marxa va arrencar a quarts d’una del migdia en direcció cap a Pl. Espanya per pujar cap a Montjuïc, on diversos grupuscles feixistes hi realitzaven el clàssic acte d’enaltiment del franquisme, l’anticatalanisme i el nacional-socialisme. Un cordó de la Brigada Mòbil (BriMo) dels Mossos d’Esquadra en barrava el pas, de manera que la marxa va trencar i fer mitja volta per carrers de l’Eixample esquerre. En lloc de dirigir-se cap a Pl. Catalunya, però, on hi havia d’altres grups i partits espanyolistes i feixistes, la manifestació va baixar fins agafar Avinguda Paral·lel en direcció al mar.

Entre 700 i 900 persones van participar de la marxa, que va transcórrer sense incidents i durant la qual es van realitzar algunes pintades, es van cridar consignes antifeixistes i antiespanyolistes -especialment quan es passava per algun balcó amb banderes espanyoles penjades- i es van fer esclatar alguns coets. En arribar al monument de Colom, icona de l’inici del genocidi indígena que va començar el 12 d’octubre del 1492, la marxa va finalitzar. Allà s’hi va fer la lectura del manifest, recordant tant les preses polítiques i antifeixistes, com la necessitat de lluitar i articular la resposta a tots els nivells, en tots els fronts i per tots els mitjans contra el feixisme, tant el de carrer com l’institucional. A la tarda, una manifestació convocada des de l’Espai de l’Immigrant aplegava unes 200 persones per denunciar el caràcter imperialista de la celebració d’aquesta data.

 

Escrit per Roger Sànchez

Article original: http://laccent.cat/les-multiples-vessants-de-lantifeixisme-surten-al-carrer-a-barcelona/

 


Artículo original